Pages

domingo, 7 de noviembre de 2010

PROJECTE FINAL: La creació d'una webquest.


“Viatjant pel món” és l’activitat on els membres del grup Plastidecors hem elaborat el nostre projecte final utilitzant el recurs webquest .


Però primer de tot fem memòria, què és i com funciona una webquest? 
Com hem dit el nostre projecte final està basat en una webquest:  Una proposta didàctica guiada per un mestre i que principalment utilitza els recursos d’Internet, per on els alumnes extreuen la informació necessària per realitzar l’activitat que se’ls mana.
Una webquest consta de cinc parts:
 - INTRODUCCIÓ (Introducción): Aquí trobem una breu descripció del contingut de la webquest.
 - TASQUES (Tareas): S’explica els objectius que s’han de realitzar per completar una webquest.
 - PROCESSOS (Processo): Hi trobem els passos que s’han de seguir per poder acabar satisfactòriament l’activitat webquest. Allí trobem les pàgines web que s’han de consultar per poder realitzar el treball.
 - AVALUACIÓ (Evaluación): Com diu el seu nom, hi trobem la relació de coneixements que s’han d’adquirir. Moltes vegades hi trobem rúbriques o breus explicacions dels coneixements que s’avaluen.
 - CONCLUSIONS (Conclusiones): Tots els coneixements que s’hauran assolit, és a dir, les competències bàsiques que conté l’activitat.
Per què hem elegit una webquest?
Després de mirar tots els projectes finals que podíem realitzar, finalment vam seleccionar-ne dos: Jclic o Webquest.
Finalment vam decidir crear una webquest principalment per dos motius:
-         La webquest és una recurs que no comporta masses complicacions.
-    On es treballa molt la interactivitat.
-    Els alumnes aprenen a fer una bona navegació i un bon ús de pàgines web.
-    I sobretot perquè ens agrada el seu funcionament.
-        Molts dels nostres companys, han creat un Jclic. Això ens va fer dubtar, ja que creàvem
     un projecte final una mica més alternatiu i diferent al dels altres.
Creació de la webquest
Vam informar-nos de com poder crear una webquest.
Però primer de tot ens vam fer la pregunta: "Quins servidors ens oferien crear una webquest?" Doncs principalment la pàgina web php webquest. Una pàgina de format simple i clar que ens oferia la possibilitat de crear el nostre projecte final.
A continuació vam registrar-nos i vam començar a crear la nostra webquest. El tema ja el teníem escollit, tractaria d’un viatger que no sap on anar de vacances i els alumnes, dividits en grups, han de treballar un dels continents per proporcionar a aquest viatger els llocs d’interès turístic, història... És a dir, una petita guia turística.
El primer de tot va ser dissenyar la nostra webquest (seleccionar una plantilla predissenyada). A partir de llavors els passos són els esmentats anteriorment, és a dir, cada part (les cinc explicades abans) presenta una nova pestanya on insereixes els continguts desitjats.
I finalment vam cercar les pàgines web d’on els alumnes han d’extreure la informació. Podria semblar que és el pas més senzill, però és tot el contrari, ja que en cada pàgina web que miraves i/o seleccionaves havies de comprovar si contenia tota la informació desitjada. És la tasca que ens ha dut més feina i problemes.
No podem deixar d’esmentar la gran  ajuda que ens ha proporcionat un vídeo que vam trobar a youtube. Allí ens explicava com crear i elaborar una webquest. Aquest vídeo el trobareu més avall.



El públic a qui va dirigit...
A alumnes de primària que es troben cursant cicle superior, és a dir, 5è i 6è de primària (11-12 anys), ja que els altres cursos de primària, encara no tenen el prou nivell per realitzar aquesta activitat. 
I cal esmentar que aquesta webquest la podríem classificar en l'assignatura de Ciències Socials, on es treballen els continguts d’història, geografia...
Conclusions
Les nostres conclusions o més ben dit, les nostres sensacions davant d’una webquest són molt positives i gratificants.
Creiem què és una molt bona activitat, molt didàctica alhora lúdica i on el treball de les TIC és imprescindible. Però ens hem trobat dificultats, moltes vegades la pàgina no responia o no podíem compartir arxius... Això ens ha fet pensar que aquest servidor hauria de treballar per modernitzar i millorar  el seu sistema.
A part, trobem MOLT IMPORTANT l'ús de nous recursos educatius per ensenyar i fer aprendre als nostres alumnes d'una manera més entretinguda i més interactiva que l'educació dita "tradicional". Creiem que l'ús per part dels mestres i pedagogs, de les noves tecnologies afavorirà d'una manera molt important i directa en una nova manera d'ensenyar que ells han de portar a les aules.



Vídeo d'ajuda per crear una webquest (esmentat més amunt)

Creació d’una webquest
View more presentations from HabilitatsComunicatives.

Presentació del projecte final (cliqueu el link, allí ho trobareu!): 


Esperem que us agradi i... poseu-la en pràctica ben aviat!


Els plastidecors Albert, Àgata i Neus

martes, 2 de noviembre de 2010

LA FORMACIÓ TÉ UN EFECTE POSITIU EN ELS SALARIS

Bona nit Petits Plastidecors!!!!

Ja hem tornat a la rutina, i amb ella amb l'actualitat de tot allò educatiu que ens envolta i és del nostre interés.
Avui ha sortit la notícia de la importància de tenir una formació elevada per poder tenir uns ingressos salarials més alts que si només és té la formació mínima.
Les diferencies salarials augmenten segons la formació acadèmica dels treballadors, i es qualifica com un dels aspectes que més pes tenen a l'hora d'aconseguir una feina o demanar un augmentde sou. Els joves que estudien un postgrau poden arribar a cobrar un 86% més que les persones que tenen una formació bàsica; així, la formació segueix tenint un impacte positiu en el sou.
Les diferències salarials entre treballadors augmenten considerablement en funció de l'educació que tenen els treballadors i sobretot si són titulats universitaris, on s'estableixen diferències en funció de si tenen màsters o postgraus.
En aquest sentit a Espanya les diferències entre el 50% i el 58%. Així, la diferència salarial entre els treballadors de fins a 30 anys, la diferència salarial pot estar al voltant del 86% si s'ha cursat un postgrau o no, amb una retribució bruta anual de 15.661 euros davant dels 29.143 dels postgraduats. Però aquesta diferència augmenta a mesura que passen els anys; les persones amb 50 anys i amb postgrau poden guanyar fins al 286% més, de 27.237 euros davant dels 77.896 euros. A més, els treballadors amb formació universitària ocupen la major part dels llocs directius i fins i tot a igualtat de categoria professional, la retribució és superior si es disposa de títol.

Per finalitzar amb aquesta notícia, una curiositat: la persona més formada que comenci a treballar als 24 anys i es jubibli als 65, pot aspirar a tenir uns ingressos bruts superiors als 2.5 milions d'euros al llarg de la seva vida professional.

Així que ja sabeu Petits Plastidecors... és molt important tenir una bona educació o sigui que... a Estudiar i a educar-se per un futur!!!!!!!!!!!

Els plastidecors Albert, Àgata i Neus

lunes, 1 de noviembre de 2010

ESCOLA RURAL

Hola petits plastidecors!

Ja s'acaba el pont... Però us tornem a deixar una nova actualització perquè carregeu les piles i comenceu la setmana amb molt bon peu! 
Avui us deixem un breu text sobre les escoles rurals, ja que algun membre del grup és "fill" de les escoles rurals. 

L’Escola Rural és una Escola pública amb uns trets específics diferents respecte les escoles (dites ordinàries) que la fan ser un MODEL D’ESCOLA DIFERENT. Aquests trets diferencials es podrien resumir en:
Interacció entre alumnes de diferents nivells, cursos i edats i entre mestre/a i alumnes. Agrupaments flexibles i enriquiment, en una doble vessant ja que es dóna a l’Escola per la diferència de nivells i a la ZER amb la trobada amb companys del mateix cicle.
Atenció individual, mètodes de treball propers i “a la mida” de nens/es i Atenció a la diversitat que permet respectar els ritmes de treball, de maduració i d’aprenentatge de cada alumne/a. Principi de la Reforma que és una propietat intrínseca a l’ER. doncs s’hi duen a terme actuacions que fora de l’àmbit de l’ER. semblarien innovadores però que en l’ER. ens les trobem al davant, les potenciem i constatem que milloren la qualitat d’ensenyament.
Flexibilitat. Una manera de treballar lliure dins una organització general més pautada. (Flexibilitat d’horaris, de currículum, de materials, de recursos, d’agrupaments, de tasques, d’activitats, d’espais,...) els nens i nens de diferents edats, interessos i necessitats conviuen i aprenen en un espai organitzat de manera heterogènia i flexible, de manera que permeti arribar a tots i cadascun dels nens i nenes.
Metodologia que potencia l’autonomia, la responsabilitat i els hàbits de treball (plans de treball, projectes, assemblees, conferències, desdoblaments de grups, treball individual, per parelles, en petit grup, en gran grup,....) i la globalització dels continguts curriculars i la seva adequació plena a l’entorn i realitat propera.
Habilitats i capacitats bàsiques treballades i desenvolupades en el propi fer de l’ER., en la pròpia metodologia intrínseca i constant, prova d’això són els bons resultats que els alumnes de les escoles rurals han obtingut en les proves de capacitats bàsiques que el departament d’Ensenyament ha dut a terme.

L’Escola Rural, l’Escola de les tres “p”: petita, de poble i pública, és una Escola arrelada al territori, que dóna vida al municipi, que a vegades n’és el pal de paller i/o dinamitzadora d’una part de la vida que el poble genera, que aglutina activitats, persones i que és motiu de trobada. Un poble sense Escola és un poble solitari que desemboca, en la majoria de vegades, al seu abandonament per part dels seus habitants.
Aquest model d’Escola, ajuda i contribueix a l’equilibri territorial del país, encara tant llunyà del model òptim (com a factor social és vàlid el seu paper, però sense una decidida política territorial de reequilibri ni l’Escola ni el poble en si, hi té massa a dir).
Aquest model d’Escola que cal mantenir, cuidar, potenciar i mimar, amb un reconeixement i un criteri generós per tot el que representa i el que suposa pel manteniment demogràfic d’aquestes zones determinades del nostre país i per tot el que representa com a model pedagògic, model que lluny de desaparèixer (pel tancament i/o conversió d’ER. a EU) hauria de ser model a exportar pels avantatges contrastats i demostrats en pro de la qualitat d’ensenyament.

Un dels motors de l’ER. és la ZER (Zona Escolar Rural) que coordina les escoles amb uns criteris organitzatius i educatius encarats a optimitzar i rendibilitzar al màxim els recursos humans i materials de què disposem.
La ZER, que dóna entitat al Claustre d’Escoles i al Consell Escolar de tota una zona, respectant la identitat de les escoles de cada poble intentant trobar aquest equilibri per una bona entesa.
La ZER augmenta la capacitat de treball dels seus membres al ser un col·lectiu més ampli que el de l’ER., col·lectiu format per tots els mestres tutors de les escoles i els mestres especialistes itinerants.
Dóna entitat al grup de pares i mares de les diferents escoles, amb la possibilitat d’organitzar-se com a AMPA de ZER i així sumar esforços en diferents tasques, sense deixar de banda la alta, eficaç i compromesa participació que ja tenen els pares i mares a la seva ER.

El paper de la mestra o del mestre d’ER., un altre motor important, sinó vital, de l’ER. Ser mestre o mestra d’Escola Rural és un sentiment, és una manera de fer. No importa el “gran” que s’ha fet una Escola rural, l’essència d’aquest “savoir faire” i la seva pedagogia, perduren.
El mestre/a de referència, el mestre/a de capçalera, el mestre/a tutor, el mestre/a guia, el mestre/a acompanyant,.... l’estreta relació que es fa amb els alumnes, el grau de coneixement que ens tenim un dels altres ..., el mestre/a d’ER és el mestre generalista (que per altra banda sembla desaparèixer) amb una àmplia varietat de funcions més enllà de l’ensenyament - aprenentatge.
És clar que, perquè es doni tot això, l’actitud el mestre/a és important (com en tot tipus d’Escola) i també és important l’actitud del Departament d’Ensenyament envers aquestes escoles a l’hora dels concursos, dels trasllats, de les substitucions, de l’estabilitat, ...

Les Escoles Rurals també som diferents entre nosaltres, diferents per ubicació, per entorn, per geografia, per població, per tipus de famílies que atenem, per ser grans o petites,... però hi ha l’essència d’Escola rural que tenim en comú i que és la nostra raó de ser, la nostra raó d’estar aquí junts formant part del Secretariat. I perquè creiem que s’ha de tractar també la diversitat a tots els nivells, voldríem fer entendre que nosaltres ens trobem en realitats diferents: ruralia rural, ruralia urbana, ruralia tradicional, ruralia moderna, ...

L’Escola rural ja no és l’Escola de pocs recursos i aïllada, sinó una Escola dinàmica, flexible, complexa, heterogènia i de qualitat, model que pot servir per imaginar l’Escola pública catalana que voldríem en un futur.

És doncs aquesta l’Escola que cal vetllar perquè puguin seguir aportant un model pedagògic diferent i de qualitat, als grups de nens i nenes que segueixen aquesta opció educativa, aquest model d’Escola com a Escola model.
Aquest model hauria de ser mirall en una societat on la manca de temps, la competència i el rendiment volen arribar a ser (i s’està aconseguint) el pal de paller de les nostres vides, i diem mirall perquè definiríem el model pedagògic de l’ER com un model de viure i aprendre d’una manera senzilla, fàcil i agradable, ítems que ens aniria molt bé incorporar en el nostre quefer de cada dia.





Els plastidecors Albert, Àgata i Neus

viernes, 29 de octubre de 2010

EDUCACIÓ EN VERD


Hola petits plastidecors!
Moltes vegades ens hem preguntat: Com és complementen les escoles i els projectes ecològics?
Doncs el passat dia 20, tot llegint un diari, vam trobar una notícia molt interessant.
A Barcelona, a escassos metres del temple de la Sagrada Família, hi ha un petit santuari que predica un model de vida que es regeix  per la llei de les tres R: Reduir, Reciclar i Reutilitzar. Aquest projecte és l’Aula Ambiental del punt verd del barri de la Sagrada Família, un servei educatiu i informatiu ambiental per inculcar la cultura de la sostenibilitat entre els barcelonins i la resta de població d’arreu de Catalunya.
On es tira el paper de plata? I les ungles? Què he de fer si vull instal·lar plaques solars a casa? Aquestes són algunes de les qüestions que ens poden resoldre a través d’una trucada, un correu electrònic o anant a la caseta del 281 del carrer de Lepant. No obstant, més enllà de resoldre dubtes, l’aula compta amb nombroses activitats que tenen per objectiu sensibilitzar els ciutadans de totes les edats sobre el medi ambient i les bones pràctiques en tema residual, recollida selectiva i consum responsable.
Però, hi ha centres educatius sostenibles?
Els centres educatius poden posar en marxa diversos programes per a ser més sostenibles i estalviar diners i recursos
Cada vegada més centres educatius implanten programes d'ecologia i sostenibilitat. En ells, es contempla la millora d'aspectes com la gestió de materials, residus i recursos del propi centre, a més de l'extensió d'hàbits de consum ecològic (energia, aigua, alimentació, etc.). Tant pels alumnes i professors com per les famílies. És una inversió amb la qual tots guanyen: els col.legis es tornen més sostenibles i redueixen la seva despesa, alhora que els alumnes adquireixen valors de respecte al medi ambient que els guiaran en la seva vida present i futura.
Programes ecològics per a centres educatius
La majoria dels centres educatius a Espanya segueixen normes a favor de l'ecologia i la sostenibilitat, segons Paula Pérez Carrillo, responsable de la xarxa d'Escoles Verdes de Catalunya. "Tenen millor salut ambiental que la societat", assegura. Una de les raons d'aquesta conscienciació mediambiental es deu a la posada en marxa de diversos programes, com els explicats a continuació:
Agenda 21 Escolar: impulsada per nombrosos ajuntaments, una de les seves actuacions prioritàries és la reorientació del centre educatiu cap al desenvolupament sostenible. Els seus responsables ajuden a les escoles a dissenyar plans de treball específics per a cada escola. El centre escolar i el seu entorn més proper milloren gràcies a la integració del medi ambient i la sostenibilitat en els plans d'estudi. Diverses comunitats autònomes han posat en marxa programes d'Agenda 21 Escolar.
Boscos a l'Escola: el seu objectiu és que docents i alumnes augmentin la seva conscienciació cap al món forestal. Per això, els participants es comprometen a acudir als boscos, relacionar aquesta experiència com a part de l'aprenentatge del centre educatiu i desenvolupar una consciència de respecte cap als mateixos. És un programa internacional que funciona en xarxa a través d'Internet, perquè els seus participants intercanviïn idees i materials.
Ecoescoles: iniciada com una campanya europea el 1994, en l'actualitat és present en gairebé tots els països europeus i en alguns altres de la resta del món, com Sud-àfrica. El seu objectiu és estimular la consciència ambiental en els centres escolars i la posada en comú de les experiències amb els altres participants internacionals del programa. La seva aplicació consisteix en set etapes en les quals es desenvolupen accions per a l'estalvi d'energia i aigua, la recollida selectiva de residus o la reutilització de materials. Una vegada posat en marxa amb èxit, el centre rep el guardó de la "Bandera Verda de Ecoescoles". A Espanya el promou l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC), que ha aconseguit que centenars de centres educatius de diverses comunitats autònomes s'uneixin al projecte.
Escoles Verdes: és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que pretén integrar la dimensió ambiental als centres escolars i identificar les escoles que mostrin un major compromís. Els responsables del centre han de redactar un Pla de cohesió ambiental per dur a terme durant diversos cursos escolars mitjançant programes d'acció. Algunes d'aquestes iniciatives suposen l'ús educatiu dels patis, la posada en marxa d'horts i granges escolars, observatoris d'aus, etc. En l'actualitat, més de 200 centres escolars de tot Catalunya s'han adherit a aquesta iniciativa.
Euronet 50/50: és un projecte de la Unió Europea que engloba a nou Estats membres. Tretze dels cinquanta centres educatius participants són escoles primàries de la província de Barcelona. La idea és promoure l'estalvi energètic a les escoles i, amb això, la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle causants del canvi climàtic. Els seus responsables calculen la disminució del consum elèctric en un any, de manera que retornen el 50% del seu import a l'escola i l'altre 50% a l'ajuntament que paga la factura. Segons Núria Parpal, una de les responsables del projecte, aquesta metodologia arriba reduccions anuals de fins a un 15%, si bé s'estableix un mínim del 1,5%.
Com posar en marxa un d'aquests programes
Cada centre educatiu és una realitat única que depèn de molts factors. Per això, s'ha d'analitzar la seva situació concreta i saber quines institucions poden ajudar. Pérez Carrillo recomana començar per actuacions fàcils per aconseguir bons resultats que motivin a seguir endavant en noves metes. Nombrosos materials didàctics ajuden els centres educatius a millorar els aspectes relacionats amb la sostenibilitat.
A més dels programes esmentats, hi ha molts altres projectes locals que també poden assumir els centres educatius, com el foment dels mercats de intercanvi i els menjadors ecològics, camins escolars segurs, granges escoles ecològiques, etc. Els Centres d'Educació Ambiental de les diferents comunitats autònomes són una altra via d'ajuda.
Segons Pérez Carrillo, un dels punts febles d'aquests programes és la participació. Promoure la implicació de tots els integrants d'un centre no sempre és fàcil. Per això, no només és essencial que els responsables del centre posin en marxa un programa ecològic, sinó que les famílies s'impliquin. Els pares i els alumnes han de donar-los suport i afavorir el canvi de conducta també a casa. D'altra banda, de vegades és difícil desenvolupar un projecte d'aquest tipus en un edifici que reuneix les condicions necessàries.
Consells per ser més ecològics a les escoles
Tant les famílies com els professors poden interioritzar una sèrie de conductes favorables per a la conservació del medi ambient. Les opcions són molt diverses: aplicar les tres erres (reduir, reutilitzar i reciclar) en qualsevol dels béns de l'escola, utilitzar productes i materials ecològics i d'alta eficiència energètica, consumir aliments locals de temporada, fruites o entrepans preparats a casa i evitar envasos d'un sol ús, triar un centre educatiu el més proper a casa per no utilitzar el cotxe, integrar a l'edifici elements ecològics com panells solars, bombetes de baix consum o papereres diferenciades de reciclatge, plantar arbres i explicar conceptes ecològics mitjançant la lectura de llibres o el visionat de documentals de natura, etc.
Esperem que amb la lectura d’aquest article us fagi reflexionar sobre aquest tema!


Els plastidecors Albert, Àgata i Neus

jueves, 28 de octubre de 2010

EL BOICOT A LES COLÒNIES I DE LES EXCURSIONS

Hola plastidecors!
Ara que ja tenim aquí la Castanyada i ja us vam parlar en una entrada anterior sobre aquesta festa tradicional catalana i totes les activitats que es podien fer relacionades amb ella, hem pensat que podríem parlar de la problemàtica que hi ha amb les colònies i amb les excursions,ja que molts centres han suspès les tradicionals sortides que es feien per aquest tema. Els nens d'aquest curs no coneixeran el fet anar a collir castanyes al bosc, d'anar a menjar castanyes en alguna plaça del municipi on es troba el centre...
No us explicarem amb pèls i senyals el per què d'aquest boicot perquè de ben segur que tots ja n'esteu al corrent. 
El boicot a les colònies i a les sortides extraescolars s'estén, el que primer només va ser una idea o proposta per contra atacar les esmenes que el Parlament havia aprovat per l'eliminació de jornada intensiva del juny, ha passat a ser una realitat. Les dades més recents recollides per la patronal d'empreses d'oci Acellec, les més afectades, aproxima en 580 escoles catalanes que com a mesura per aquesta supressió han decidit deixar d'organitzar aquest tipus d'activitat. En total, es calcula que el boicot dels mestres afectarà a uns 65.000 alumnes i 800 llocs de treball estan en perill per falta de feina d'aquest sector.
Però la problemàtica és una altra, i per això us la traslladem a vosaltres perquè ens doneu la vostra opinió. Trobeu adequat que els nens paguin els plats trencats dels decrets que pren el Parlament? O trobeu que els mestres n'estan fen un gra massa sobre aquest tema i haurien de ser més professionals?

LA NOSTRA OPINIÓ, plastidecors, és que els alumnes no en tenen la culpa que els nostres dirigents polítics no tinguin en compte les opinions dels nostres professionals d'educació en els temes que els incumbeix molt. Per això no trobem adequada aquest sistema de protesta dels mestres, però creiem que si ni així el Sr. Maragall no fa cas al cos docent, tindrem un greu problema, els mestres estan molt cansats de que MAI se'ls tingui en compte per res. 

Us deixem plastidecors, amb dos vídeos que us poden servir per entendre més bé la problemàtica i sentir altres opinions. Estem oberts a conversar i ha posar en comú totes les opinions dels plastidecors que cada dia llegiu els nostres comentaris.
Des d'aquí us volem agrair la VOSTRA PARTICIPACIÓ!

El primer vídeo es titula: ELS PROFESSORS ES NEGUEN A FER COLÒNIES, i el debat es va produir al programa de TV3, Els matins. 


Aquí us deixem amb un altre vídeo sobre el mateix tema i que també es del mateix programa de TV3 i es titula PREOCUPACIÓ PER LES COLÒNIES.
No hem pogut penjar-lo per això us posem l'enllaç que us hi durà directament. Disculpeu les molèsties.



Esperem que passeu una bona castanyada i feliç pont de Tots Sants!


Els plastidecors Albert, Àgata i Neus 

OPOSICIÓ A LA PROVA COMUNA EN LES PAU

Hola plastidecors, fa uns dies que us vam parlar sobre les noves proves que s'hauran de de realitzar en acabar l'ESO. Per això hem trobat molt interessant parlar-vos avui sobre la reacció que hi ha hagut després que el Ministeri d'Educació proposés fer la mateixa prova pels alumnes de batxillerat i els de Formació Professional (FP) per accedir a la universitat.
La proposta del Ministeri d'Educació per que els alumnes de batxillerat i de Formació Professional (FP) facin els mateixos exàmens per pujar nota a la selectivitat ha provocat crítiques tant a Catalunya com en el Consell Escolar de l'Estat.
Aquest organisme consultiu ha redactat un informe al Ministeri d'Educació per que els alumnes de Formació Professional (FP) hagin de fer uns examens diferents. Aquests examens haurien de ser acord amb el cicle que hagin cursat.

Esperem que la informació us serveixi i esperem que ens doneu la vostra opinió sobre aquest tema.

Els plastidecors Albert, Àgata i Neus 

martes, 26 de octubre de 2010

PROBLEMES PELS NOUS FUNCIONARIS

Hola plastidecors, ahir a la nit es va saber la notícia que el president de l'IEF i també de la marca de roba Mango, Isak Andic, proposava que els nous funcionaris poguessin ser despatxats. A més també va demanar que una part del sou dels nous funcionaris passi a ser variable i que segons ell hi hauria d'haver una estabilitat similar dels llocs de treball similar a la de l'empresa privada.
Això ha aixecat molt de debat, hi ha partidaris i opositors. Naturalment els membre d'aquest blog ens possessionem en contra de la nova idea que ha deixat anar, com qui no vol la cosa, el senyor Andic, ja que com a futurs funcionaris ens afecta i MOLT! 
Nosaltres pensem que quan un mestre exerceix a l'escola pública, ja ha està reconegut com un bon mestre, si més no, un mestre amb capacitats per l'ensenyança. Tots els funcionaris recorden les seves oposicions, que acostumen a ser difícils, amb poc oferta de places i a on s'exigeix un ALT nivell. 
Això si, els antics funcionaris no cal que pateixin, el senyor Andic no ha fet referència que la seva proposta pugui afectar als antics funcionaris. 
Això si, el mateix senyor, ha demanat una cosa molt important i que nosaltres hi estem totalment d’acord. Ha demanat al govern que inverteixi més en la formació del sector públic, igual que fan altres països de la UE, com França o Alemanya.

Després d’aquestes notícies i de fer saber el nostre rebuig, us deixem amb el vídeo de la roda de prensa de Andic.




Els plastidecors Albert, Àgata i Neus