Pages

domingo, 7 de noviembre de 2010

PROJECTE FINAL: La creació d'una webquest.


“Viatjant pel món” és l’activitat on els membres del grup Plastidecors hem elaborat el nostre projecte final utilitzant el recurs webquest .


Però primer de tot fem memòria, què és i com funciona una webquest? 
Com hem dit el nostre projecte final està basat en una webquest:  Una proposta didàctica guiada per un mestre i que principalment utilitza els recursos d’Internet, per on els alumnes extreuen la informació necessària per realitzar l’activitat que se’ls mana.
Una webquest consta de cinc parts:
 - INTRODUCCIÓ (Introducción): Aquí trobem una breu descripció del contingut de la webquest.
 - TASQUES (Tareas): S’explica els objectius que s’han de realitzar per completar una webquest.
 - PROCESSOS (Processo): Hi trobem els passos que s’han de seguir per poder acabar satisfactòriament l’activitat webquest. Allí trobem les pàgines web que s’han de consultar per poder realitzar el treball.
 - AVALUACIÓ (Evaluación): Com diu el seu nom, hi trobem la relació de coneixements que s’han d’adquirir. Moltes vegades hi trobem rúbriques o breus explicacions dels coneixements que s’avaluen.
 - CONCLUSIONS (Conclusiones): Tots els coneixements que s’hauran assolit, és a dir, les competències bàsiques que conté l’activitat.
Per què hem elegit una webquest?
Després de mirar tots els projectes finals que podíem realitzar, finalment vam seleccionar-ne dos: Jclic o Webquest.
Finalment vam decidir crear una webquest principalment per dos motius:
-         La webquest és una recurs que no comporta masses complicacions.
-    On es treballa molt la interactivitat.
-    Els alumnes aprenen a fer una bona navegació i un bon ús de pàgines web.
-    I sobretot perquè ens agrada el seu funcionament.
-        Molts dels nostres companys, han creat un Jclic. Això ens va fer dubtar, ja que creàvem
     un projecte final una mica més alternatiu i diferent al dels altres.
Creació de la webquest
Vam informar-nos de com poder crear una webquest.
Però primer de tot ens vam fer la pregunta: "Quins servidors ens oferien crear una webquest?" Doncs principalment la pàgina web php webquest. Una pàgina de format simple i clar que ens oferia la possibilitat de crear el nostre projecte final.
A continuació vam registrar-nos i vam començar a crear la nostra webquest. El tema ja el teníem escollit, tractaria d’un viatger que no sap on anar de vacances i els alumnes, dividits en grups, han de treballar un dels continents per proporcionar a aquest viatger els llocs d’interès turístic, història... És a dir, una petita guia turística.
El primer de tot va ser dissenyar la nostra webquest (seleccionar una plantilla predissenyada). A partir de llavors els passos són els esmentats anteriorment, és a dir, cada part (les cinc explicades abans) presenta una nova pestanya on insereixes els continguts desitjats.
I finalment vam cercar les pàgines web d’on els alumnes han d’extreure la informació. Podria semblar que és el pas més senzill, però és tot el contrari, ja que en cada pàgina web que miraves i/o seleccionaves havies de comprovar si contenia tota la informació desitjada. És la tasca que ens ha dut més feina i problemes.
No podem deixar d’esmentar la gran  ajuda que ens ha proporcionat un vídeo que vam trobar a youtube. Allí ens explicava com crear i elaborar una webquest. Aquest vídeo el trobareu més avall.



El públic a qui va dirigit...
A alumnes de primària que es troben cursant cicle superior, és a dir, 5è i 6è de primària (11-12 anys), ja que els altres cursos de primària, encara no tenen el prou nivell per realitzar aquesta activitat. 
I cal esmentar que aquesta webquest la podríem classificar en l'assignatura de Ciències Socials, on es treballen els continguts d’història, geografia...
Conclusions
Les nostres conclusions o més ben dit, les nostres sensacions davant d’una webquest són molt positives i gratificants.
Creiem què és una molt bona activitat, molt didàctica alhora lúdica i on el treball de les TIC és imprescindible. Però ens hem trobat dificultats, moltes vegades la pàgina no responia o no podíem compartir arxius... Això ens ha fet pensar que aquest servidor hauria de treballar per modernitzar i millorar  el seu sistema.
A part, trobem MOLT IMPORTANT l'ús de nous recursos educatius per ensenyar i fer aprendre als nostres alumnes d'una manera més entretinguda i més interactiva que l'educació dita "tradicional". Creiem que l'ús per part dels mestres i pedagogs, de les noves tecnologies afavorirà d'una manera molt important i directa en una nova manera d'ensenyar que ells han de portar a les aules.



Vídeo d'ajuda per crear una webquest (esmentat més amunt)

Creació d’una webquest
View more presentations from HabilitatsComunicatives.

Presentació del projecte final (cliqueu el link, allí ho trobareu!): 


Esperem que us agradi i... poseu-la en pràctica ben aviat!


Els plastidecors Albert, Àgata i Neus

martes, 2 de noviembre de 2010

LA FORMACIÓ TÉ UN EFECTE POSITIU EN ELS SALARIS

Bona nit Petits Plastidecors!!!!

Ja hem tornat a la rutina, i amb ella amb l'actualitat de tot allò educatiu que ens envolta i és del nostre interés.
Avui ha sortit la notícia de la importància de tenir una formació elevada per poder tenir uns ingressos salarials més alts que si només és té la formació mínima.
Les diferencies salarials augmenten segons la formació acadèmica dels treballadors, i es qualifica com un dels aspectes que més pes tenen a l'hora d'aconseguir una feina o demanar un augmentde sou. Els joves que estudien un postgrau poden arribar a cobrar un 86% més que les persones que tenen una formació bàsica; així, la formació segueix tenint un impacte positiu en el sou.
Les diferències salarials entre treballadors augmenten considerablement en funció de l'educació que tenen els treballadors i sobretot si són titulats universitaris, on s'estableixen diferències en funció de si tenen màsters o postgraus.
En aquest sentit a Espanya les diferències entre el 50% i el 58%. Així, la diferència salarial entre els treballadors de fins a 30 anys, la diferència salarial pot estar al voltant del 86% si s'ha cursat un postgrau o no, amb una retribució bruta anual de 15.661 euros davant dels 29.143 dels postgraduats. Però aquesta diferència augmenta a mesura que passen els anys; les persones amb 50 anys i amb postgrau poden guanyar fins al 286% més, de 27.237 euros davant dels 77.896 euros. A més, els treballadors amb formació universitària ocupen la major part dels llocs directius i fins i tot a igualtat de categoria professional, la retribució és superior si es disposa de títol.

Per finalitzar amb aquesta notícia, una curiositat: la persona més formada que comenci a treballar als 24 anys i es jubibli als 65, pot aspirar a tenir uns ingressos bruts superiors als 2.5 milions d'euros al llarg de la seva vida professional.

Així que ja sabeu Petits Plastidecors... és molt important tenir una bona educació o sigui que... a Estudiar i a educar-se per un futur!!!!!!!!!!!

Els plastidecors Albert, Àgata i Neus

lunes, 1 de noviembre de 2010

ESCOLA RURAL

Hola petits plastidecors!

Ja s'acaba el pont... Però us tornem a deixar una nova actualització perquè carregeu les piles i comenceu la setmana amb molt bon peu! 
Avui us deixem un breu text sobre les escoles rurals, ja que algun membre del grup és "fill" de les escoles rurals. 

L’Escola Rural és una Escola pública amb uns trets específics diferents respecte les escoles (dites ordinàries) que la fan ser un MODEL D’ESCOLA DIFERENT. Aquests trets diferencials es podrien resumir en:
Interacció entre alumnes de diferents nivells, cursos i edats i entre mestre/a i alumnes. Agrupaments flexibles i enriquiment, en una doble vessant ja que es dóna a l’Escola per la diferència de nivells i a la ZER amb la trobada amb companys del mateix cicle.
Atenció individual, mètodes de treball propers i “a la mida” de nens/es i Atenció a la diversitat que permet respectar els ritmes de treball, de maduració i d’aprenentatge de cada alumne/a. Principi de la Reforma que és una propietat intrínseca a l’ER. doncs s’hi duen a terme actuacions que fora de l’àmbit de l’ER. semblarien innovadores però que en l’ER. ens les trobem al davant, les potenciem i constatem que milloren la qualitat d’ensenyament.
Flexibilitat. Una manera de treballar lliure dins una organització general més pautada. (Flexibilitat d’horaris, de currículum, de materials, de recursos, d’agrupaments, de tasques, d’activitats, d’espais,...) els nens i nens de diferents edats, interessos i necessitats conviuen i aprenen en un espai organitzat de manera heterogènia i flexible, de manera que permeti arribar a tots i cadascun dels nens i nenes.
Metodologia que potencia l’autonomia, la responsabilitat i els hàbits de treball (plans de treball, projectes, assemblees, conferències, desdoblaments de grups, treball individual, per parelles, en petit grup, en gran grup,....) i la globalització dels continguts curriculars i la seva adequació plena a l’entorn i realitat propera.
Habilitats i capacitats bàsiques treballades i desenvolupades en el propi fer de l’ER., en la pròpia metodologia intrínseca i constant, prova d’això són els bons resultats que els alumnes de les escoles rurals han obtingut en les proves de capacitats bàsiques que el departament d’Ensenyament ha dut a terme.

L’Escola Rural, l’Escola de les tres “p”: petita, de poble i pública, és una Escola arrelada al territori, que dóna vida al municipi, que a vegades n’és el pal de paller i/o dinamitzadora d’una part de la vida que el poble genera, que aglutina activitats, persones i que és motiu de trobada. Un poble sense Escola és un poble solitari que desemboca, en la majoria de vegades, al seu abandonament per part dels seus habitants.
Aquest model d’Escola, ajuda i contribueix a l’equilibri territorial del país, encara tant llunyà del model òptim (com a factor social és vàlid el seu paper, però sense una decidida política territorial de reequilibri ni l’Escola ni el poble en si, hi té massa a dir).
Aquest model d’Escola que cal mantenir, cuidar, potenciar i mimar, amb un reconeixement i un criteri generós per tot el que representa i el que suposa pel manteniment demogràfic d’aquestes zones determinades del nostre país i per tot el que representa com a model pedagògic, model que lluny de desaparèixer (pel tancament i/o conversió d’ER. a EU) hauria de ser model a exportar pels avantatges contrastats i demostrats en pro de la qualitat d’ensenyament.

Un dels motors de l’ER. és la ZER (Zona Escolar Rural) que coordina les escoles amb uns criteris organitzatius i educatius encarats a optimitzar i rendibilitzar al màxim els recursos humans i materials de què disposem.
La ZER, que dóna entitat al Claustre d’Escoles i al Consell Escolar de tota una zona, respectant la identitat de les escoles de cada poble intentant trobar aquest equilibri per una bona entesa.
La ZER augmenta la capacitat de treball dels seus membres al ser un col·lectiu més ampli que el de l’ER., col·lectiu format per tots els mestres tutors de les escoles i els mestres especialistes itinerants.
Dóna entitat al grup de pares i mares de les diferents escoles, amb la possibilitat d’organitzar-se com a AMPA de ZER i així sumar esforços en diferents tasques, sense deixar de banda la alta, eficaç i compromesa participació que ja tenen els pares i mares a la seva ER.

El paper de la mestra o del mestre d’ER., un altre motor important, sinó vital, de l’ER. Ser mestre o mestra d’Escola Rural és un sentiment, és una manera de fer. No importa el “gran” que s’ha fet una Escola rural, l’essència d’aquest “savoir faire” i la seva pedagogia, perduren.
El mestre/a de referència, el mestre/a de capçalera, el mestre/a tutor, el mestre/a guia, el mestre/a acompanyant,.... l’estreta relació que es fa amb els alumnes, el grau de coneixement que ens tenim un dels altres ..., el mestre/a d’ER és el mestre generalista (que per altra banda sembla desaparèixer) amb una àmplia varietat de funcions més enllà de l’ensenyament - aprenentatge.
És clar que, perquè es doni tot això, l’actitud el mestre/a és important (com en tot tipus d’Escola) i també és important l’actitud del Departament d’Ensenyament envers aquestes escoles a l’hora dels concursos, dels trasllats, de les substitucions, de l’estabilitat, ...

Les Escoles Rurals també som diferents entre nosaltres, diferents per ubicació, per entorn, per geografia, per població, per tipus de famílies que atenem, per ser grans o petites,... però hi ha l’essència d’Escola rural que tenim en comú i que és la nostra raó de ser, la nostra raó d’estar aquí junts formant part del Secretariat. I perquè creiem que s’ha de tractar també la diversitat a tots els nivells, voldríem fer entendre que nosaltres ens trobem en realitats diferents: ruralia rural, ruralia urbana, ruralia tradicional, ruralia moderna, ...

L’Escola rural ja no és l’Escola de pocs recursos i aïllada, sinó una Escola dinàmica, flexible, complexa, heterogènia i de qualitat, model que pot servir per imaginar l’Escola pública catalana que voldríem en un futur.

És doncs aquesta l’Escola que cal vetllar perquè puguin seguir aportant un model pedagògic diferent i de qualitat, als grups de nens i nenes que segueixen aquesta opció educativa, aquest model d’Escola com a Escola model.
Aquest model hauria de ser mirall en una societat on la manca de temps, la competència i el rendiment volen arribar a ser (i s’està aconseguint) el pal de paller de les nostres vides, i diem mirall perquè definiríem el model pedagògic de l’ER com un model de viure i aprendre d’una manera senzilla, fàcil i agradable, ítems que ens aniria molt bé incorporar en el nostre quefer de cada dia.





Els plastidecors Albert, Àgata i Neus