Pages

lunes, 1 de noviembre de 2010

ESCOLA RURAL

Hola petits plastidecors!

Ja s'acaba el pont... Però us tornem a deixar una nova actualització perquè carregeu les piles i comenceu la setmana amb molt bon peu! 
Avui us deixem un breu text sobre les escoles rurals, ja que algun membre del grup és "fill" de les escoles rurals. 

L’Escola Rural és una Escola pública amb uns trets específics diferents respecte les escoles (dites ordinàries) que la fan ser un MODEL D’ESCOLA DIFERENT. Aquests trets diferencials es podrien resumir en:
Interacció entre alumnes de diferents nivells, cursos i edats i entre mestre/a i alumnes. Agrupaments flexibles i enriquiment, en una doble vessant ja que es dóna a l’Escola per la diferència de nivells i a la ZER amb la trobada amb companys del mateix cicle.
Atenció individual, mètodes de treball propers i “a la mida” de nens/es i Atenció a la diversitat que permet respectar els ritmes de treball, de maduració i d’aprenentatge de cada alumne/a. Principi de la Reforma que és una propietat intrínseca a l’ER. doncs s’hi duen a terme actuacions que fora de l’àmbit de l’ER. semblarien innovadores però que en l’ER. ens les trobem al davant, les potenciem i constatem que milloren la qualitat d’ensenyament.
Flexibilitat. Una manera de treballar lliure dins una organització general més pautada. (Flexibilitat d’horaris, de currículum, de materials, de recursos, d’agrupaments, de tasques, d’activitats, d’espais,...) els nens i nens de diferents edats, interessos i necessitats conviuen i aprenen en un espai organitzat de manera heterogènia i flexible, de manera que permeti arribar a tots i cadascun dels nens i nenes.
Metodologia que potencia l’autonomia, la responsabilitat i els hàbits de treball (plans de treball, projectes, assemblees, conferències, desdoblaments de grups, treball individual, per parelles, en petit grup, en gran grup,....) i la globalització dels continguts curriculars i la seva adequació plena a l’entorn i realitat propera.
Habilitats i capacitats bàsiques treballades i desenvolupades en el propi fer de l’ER., en la pròpia metodologia intrínseca i constant, prova d’això són els bons resultats que els alumnes de les escoles rurals han obtingut en les proves de capacitats bàsiques que el departament d’Ensenyament ha dut a terme.

L’Escola Rural, l’Escola de les tres “p”: petita, de poble i pública, és una Escola arrelada al territori, que dóna vida al municipi, que a vegades n’és el pal de paller i/o dinamitzadora d’una part de la vida que el poble genera, que aglutina activitats, persones i que és motiu de trobada. Un poble sense Escola és un poble solitari que desemboca, en la majoria de vegades, al seu abandonament per part dels seus habitants.
Aquest model d’Escola, ajuda i contribueix a l’equilibri territorial del país, encara tant llunyà del model òptim (com a factor social és vàlid el seu paper, però sense una decidida política territorial de reequilibri ni l’Escola ni el poble en si, hi té massa a dir).
Aquest model d’Escola que cal mantenir, cuidar, potenciar i mimar, amb un reconeixement i un criteri generós per tot el que representa i el que suposa pel manteniment demogràfic d’aquestes zones determinades del nostre país i per tot el que representa com a model pedagògic, model que lluny de desaparèixer (pel tancament i/o conversió d’ER. a EU) hauria de ser model a exportar pels avantatges contrastats i demostrats en pro de la qualitat d’ensenyament.

Un dels motors de l’ER. és la ZER (Zona Escolar Rural) que coordina les escoles amb uns criteris organitzatius i educatius encarats a optimitzar i rendibilitzar al màxim els recursos humans i materials de què disposem.
La ZER, que dóna entitat al Claustre d’Escoles i al Consell Escolar de tota una zona, respectant la identitat de les escoles de cada poble intentant trobar aquest equilibri per una bona entesa.
La ZER augmenta la capacitat de treball dels seus membres al ser un col·lectiu més ampli que el de l’ER., col·lectiu format per tots els mestres tutors de les escoles i els mestres especialistes itinerants.
Dóna entitat al grup de pares i mares de les diferents escoles, amb la possibilitat d’organitzar-se com a AMPA de ZER i així sumar esforços en diferents tasques, sense deixar de banda la alta, eficaç i compromesa participació que ja tenen els pares i mares a la seva ER.

El paper de la mestra o del mestre d’ER., un altre motor important, sinó vital, de l’ER. Ser mestre o mestra d’Escola Rural és un sentiment, és una manera de fer. No importa el “gran” que s’ha fet una Escola rural, l’essència d’aquest “savoir faire” i la seva pedagogia, perduren.
El mestre/a de referència, el mestre/a de capçalera, el mestre/a tutor, el mestre/a guia, el mestre/a acompanyant,.... l’estreta relació que es fa amb els alumnes, el grau de coneixement que ens tenim un dels altres ..., el mestre/a d’ER és el mestre generalista (que per altra banda sembla desaparèixer) amb una àmplia varietat de funcions més enllà de l’ensenyament - aprenentatge.
És clar que, perquè es doni tot això, l’actitud el mestre/a és important (com en tot tipus d’Escola) i també és important l’actitud del Departament d’Ensenyament envers aquestes escoles a l’hora dels concursos, dels trasllats, de les substitucions, de l’estabilitat, ...

Les Escoles Rurals també som diferents entre nosaltres, diferents per ubicació, per entorn, per geografia, per població, per tipus de famílies que atenem, per ser grans o petites,... però hi ha l’essència d’Escola rural que tenim en comú i que és la nostra raó de ser, la nostra raó d’estar aquí junts formant part del Secretariat. I perquè creiem que s’ha de tractar també la diversitat a tots els nivells, voldríem fer entendre que nosaltres ens trobem en realitats diferents: ruralia rural, ruralia urbana, ruralia tradicional, ruralia moderna, ...

L’Escola rural ja no és l’Escola de pocs recursos i aïllada, sinó una Escola dinàmica, flexible, complexa, heterogènia i de qualitat, model que pot servir per imaginar l’Escola pública catalana que voldríem en un futur.

És doncs aquesta l’Escola que cal vetllar perquè puguin seguir aportant un model pedagògic diferent i de qualitat, als grups de nens i nenes que segueixen aquesta opció educativa, aquest model d’Escola com a Escola model.
Aquest model hauria de ser mirall en una societat on la manca de temps, la competència i el rendiment volen arribar a ser (i s’està aconseguint) el pal de paller de les nostres vides, i diem mirall perquè definiríem el model pedagògic de l’ER com un model de viure i aprendre d’una manera senzilla, fàcil i agradable, ítems que ens aniria molt bé incorporar en el nostre quefer de cada dia.





Els plastidecors Albert, Àgata i Neus

2 comentaris:

Núria dijo...

Trobo perfecte que us heu enrecordat de les escoles rurals. tinc moltes ganes de poder treballar en una d'elles!

us animo a continuar amb el vostre Blog!!

felicitats

PLASTIDECORS dijo...

Moltes gràcies Núria, com molt bé has dit, no ens podem oblidar pas de les ESCOLES RURALS, per això vam creure molt important crear una nova entrada al blog per explicar el seu funcionament...
Les escoles rurals són una realitat en aquest país en el que vivim, on també, a part de tenir grans i fantàstiques ciutats, tenim pobles, on els seus nens també han d'aprendre.

Ens alegra molt saber que per tu ha sigut interessant i t'ha fet servei!

Publicar un comentario